Veritats “bessonils”, sense embuts

Estàs esperant bessons/es?

Ja ets mare de bessons/es?

Si has respost SI a la primera pregunta aquest article t'interessa per trencar uns quants tabús i estereotips que corren sobre els bessons.

Si has respost SI a la segona, aquest post imagino que et farà riure una estona i t'animo a compartir més ' veritats bessonils ' .

Si has respost SI a les dues preguntes formes parts del selecte club 2 +2 i tens tota la meva admiració .

Si has respost NO, pots continuar llegint, segur que també rius una estona.

Comencem pel principi . Aquestes són les primeres veritats “bessonils” sense embuts que em venen al cap.

1 . La teva panxa no serà gran. Serà enorme, en algun cas descomunal. I meravellosa.

2 . Durant l'embaràs desenvoluparàs una capacitat impressionant de detectar bessons en totes i cada una dels teves passejades.

3 . La gent t’intentarà espantar ( i de quina manera ) dient-te que en tindràs dos de cop (no, de debò?) i que això serà esgotador i donarà molta feina ( si tant els preocupa que es passin per casa i ajudin una mica , no?) . Tranquil·la, pots amb això. Si pots tenir una mica d'ajuda millor , però estaràs preparada per a això .

4 . Tu no tindràs un cotxet (atenció al diminutiu ) amb els nadons asseguts un davant de l' altre. El teu serà un tràiler ( i el meu portava volant , #hojuro) .

5 . Jo també vaig tenir un cotxet en paral·lel . Tenia 12 rodes. No dic res més .

6 . Segueixo amb els cotxets: quan al cap d'un temps agafis el d'una amiga amb el seu fillet/a ( un cotxet simple ) , hauràs de vigilar de no sortir amb tanta força que no caiguis a terra. És lògic . 'Aquell' només deu pesar uns 8-9 quilos. Tu estaràs acostumada a empènyer entre 35 i 40 (el pes del cotxet , els nens i tota la compra que hi fiques a sota) .

7 . Més sobre cotxets. Sabeu el típic protector de pluja ? El teu és tan gran que pràcticament el podries utilitzar com a tenda de campanya impermeable i anar de càmping.

8 . L'última : tenir bessons t'ajudarà a conèixer les mesures exactes de la porta de casa teva i del teu ascensor . A què mai t'havies parat a pensar quant mesuraven ? Doncs aniràs amb les mides a comprar el cotxet . T’ho prometo .

9 . Portar un nen a la guarderia és una pasta . Portar bessons pot ser una hipoteca més .

10 . En una casa amb nadó, si prenen biberons, hi ha algunes unitats . La teva semblarà un taller clandestí d'elaboració i neteja de biberons .

11 . Ni voldràs saber el que arribes a gastar en bolquers . Això sí , et sabràs amb detall les millors ofertes de cada setmana .

12 . La primera vegada que surtis de cap de setmana (o per totes les vacances d'estiu , és igual , perquè en realitat t’emportaràs pràcticament el mateix) , la gent et preguntarà si us traslladeu de ciutat .

13 . Creus que recordaràs a la perfecció que el xumet taronja és el d'un i el verd el de l'altre . Però els acabaràs confonent ...

14 . T’afartaràs que et preguntin : " Buffff ... ha de ser més difícil i cansat que amb només un, no ? " . Et quedes amb cara de tonta i respons : "No ho sé , mai n’he tingut un de sol " .

15 . Mai com ara t'agradaran tant les ofertes de 2x1 . De qualsevol cosa ...

16 . En el meu cas (amb dues nenes) , desenvolupes una capacitat espectacular de recordar exactament de qui és cada samarreta , pantalons o jersei i si són de la talla 5-6 , 7-8 , o fins i tot 10 anys ( no , per molt que ho intentis no aconseguiràs resoldre el misteri de les talles de roba ) .

17 . Aprendre't els 25 noms dels companys de classe del teu fill és una tasca complicada . A més hauràs d’associar-los amb els seus respectius pares i amb sort t’aprendràs els seus noms, enlloc del clàssic "la mare de ..." o "el pare de ..." . Comença a fer exercicis mnemotècnics . Si com en el meu cas van separades a classe , et tocarà com a mínim 50 companys , els seus pares , mares i germans o germanes .

18 . Sempre t'equivocaràs . Quan pensis que una serà més hàbil amb la bici , ho serà l'altre. I quan penses que la més hàbil amb la bici se li donarà millor esquiar , serà al revés.

  

De moment em planto ... no descarto continuar el post . Us animeu a sumar les vostres " veritats bessonils " ?

PD: Encara que hi hagi escrit aquest post, no us deixeu enganyar. Recordareu tots aquests moments, anècdotes i experiències amb el somriure més increïble a la vostra cara. Una experiència única que segur que les mares i pares de múltiples no canviem per res del món :-)

Nines retallables (Juguem?)

De petita m’havia passat hores i hores amb aquelles nines retallables, amb les tisores per anar preparant els diferents vestits. La mare i la tieta eren modistes, i si bé els botons i les agulles no m’interessaven massa, això de vestir a les nines sí que m’agradava.

Doncs avui ens hi hem passat una bona estona amb les nenes també. No és una nina, d’acord, són un osset i una osseta, però ens hem dedicat a vestir-los d’estiu i d’hivern. Qui ho hagués dit, oi? Hi ha coses que sempre tornen :-)

D'altres jocs amb els que passem moltes estones:

Creant mosaics

Una lliçó impressionant: els teus fills SEMPRE et sorprendran

Fotografia d'una vinyeta del llibre La Maisy i en Nil van al dentista, d'Ediciones Serres,
que en bona part ens ha ajudat a superar el dia d'avui

Ja ho sabia, però avui he tingut una nova i increïble demostració de com els fills mai no deixaran de sorprendre’ns, que ens donaran lliçons de vida a diari i que ens demostraran com n’arriben a ser de valents. Gràcies Ona per la lliçó d’avui. 

Fa uns dies us explicava que la càries de l’Ona s’havia complicat, era molt profunda i podria tocar-li el nervi. Em vaig capficar amb la possibilitat d’una pulpotomia, i després de la reacció de la nena per una simple revisió, de pensar en haver de fer una intervenció i una sedació. Des d’aquell dia no n’hi hem parlat massa, però divendres passat se’m va ocórrer mirar a la biblioteca si hi havia algun llibre d’algun animaló que anés al dentista. I el vam trobar: La Maisy i en Nil van al dentista (Lucy Cousins, Ediciones Serres). Però l’Ona es va tancar en banda i ni tan sols en volia veure. Va començar a fer broma que quan anés al dentista seria una xinxeta (¿¿¿¿?????) molt valenta. I dissabte va veure una petita joguina de Lego i em va preguntar que si podíem curar la “dent que està malament”... si li compraria. Dilluns al vespre el seu pare li va explicar el conte.

Dimarts, 21 de gener Avui. Qui no ha dormit dels nervis he estat jo. I durant tot el dia he estat molt neguitosa. Hem anat pare i mare amb l’Ona al dentista, carregada amb la càmera de fotos per veure la seva última excursió i alguns vídeos (com em va recomanar @desmadreando) per tal de distreure-la. He agafat el seu doodoo (en plan arma secreta per consolar-la). Però l’Ona estava tranquil·la. “La liarà quan haguem d’entrar”, pensava jo. S’impacientava. “Mama, que no anem a dins?”. Ens criden.

L’Ona entra i s’estira al sofà de la dentista. Són molt amables, i li comencen a preguntar per l’escola, per la seva classe, pel doodoo... L’Ona s’estira i obre la boca. Li punxen l’anestesia. Ni es mou. Esperem que li faci efecte. D’una manera molt dolça la dentista li va explicant el que li farà, els sorolls que sentirà, com notarà una sensació estranya dins de la boca... i li diu que no s’espanti, que si necessita res només ha d’aixecar la mà i pararan. Estic paralitzada en una cadira. La dentista és la mateixa a qui 15 dies abans li havia fet un “show” durant la visita. Se’m queda mirant, al·lucinada. Vaig veient l’evolució, i la noia em confirma que NOMÉS és una càries, tot i que molt profunda. No li toca el nervi. En fixo amb les mans i els peus de l’Ona. Està ben estirada. Agafa el doodoo d’una manera relaxada, sense apretar i sense tensió. I me n’adono que qui en realitat està apretant amb molta força el seient de la cadira amb les mans sóc jo. Serro les dents i una gota de suor em cau per l'esquena. Quina sensació més dura està allà mirant com li fan l’obturació. Al final la petita ja es cansa i comença a demostrar signes de nerviosisme.

Ja està. Només sortir hem anat a comprar el seu petit regalet. I el primer que li ha explicat a l’Estel, la seva germana bessona, és que “m’han inflat la galta, mira, tinc el llavi com adormit”.

Les meves bessones 'idèntiques' preferides

Aquest post està dedicat a tots aquells que, encara avui, asseguren que veuen les meves nenes " idèntiques ", que no saben "distingir quina és quina" i que realment "s'assemblen moltíssim" . Així que partint de la base que totes dues són blanquetes de pell, amb ulls blaus i cabell clar ...

1 - Comencem pel físic. L’Estel va néixer amb 3.460 kg. L’Ona amb 2.500 . Al cap de tres mesos ja l'havia enxampat en pes . Ara mateix l’Ona pesa 20 quilos i l’Estel, 15 .

2 – L’Ona mesura 113 cm . L’Estel 109 . L’Ona calça un 31. L’Estel un 29.

3 – L’Estel és rossa (cabell fi). L’Ona, castanya (amb una tofa de cabell increïble ) .

4 - Ulls blaus totes dues, però amb tonalitats diferents ...

5 - A l’Ona li encanta dormir i costa moltíssim que es llevi al matí. L’Estel s'aixeca a la primera de toc i es posa en marxa com si res .

6 - Migdiada. L’Estel amb 10-15 minuts en té prou i s'aixeca súper feliç . L’Ona, si no dorm prou, es desperta amb una mala llet de mil dimonis .

7 - A l’Estel li encanta fer coses que requereixin molt de moviment. L’Ona és feliç pintant a la taula o jugant amb un puzzle .

8 - A l’Ona li encanten les nines i el seu màxim desig per Reis era una nina que dormiria amb ella. L’Estel va demanar un violí .

9 - A l’Estel li encanten els entrepans de pa amb tomàquet . L’Ona no els suporta .

10 – L’Ona s’apuja els mitjons fins al genoll. L’Estel els porta arrugats al turmell perquè sinó, li molesten .

11 - A l’Ona li encanta escriure lletres. L’Estel s’ho passa pipa amb els números .

12 - Quan alguna cosa no li surt bé, l’Estel es posa a plorar . L’Ona es cabreja .

13 - A les dues els costa consolidar-se en coses / llocs / activitats noves. Però un cop superat, l’Ona va més lenta i segura. L’Estel es tira de cap i després ja veurà què passa .

14 - Davant d'una baralla, l’Ona reacciona al moment, potser donant-li una empenta a la seva germana. L’Estel, amb més picardia, no reacciona al moment. Ho fa més tard quan ja no saps a què ve.

15 – A l’Ona li encanta la xocolata amb llet. A l’Estel, la xocolata blanca .

16 – L’Estel va avorrir la llet. L’Ona es pren una tassa enorme cada nit abans d'anar a dormir .

17 – L’Estel és una teatrera de “cuidado”. A l’Ona li agrada més ballar .

18 - Per Estel, tallar les ungles dels peus és gairebé un massatge. Per Ona , un suplici. Acabo suant i histèrica .

19 - Quan estan molt enfadades (o cansades també), la reacció típica de l'Ona és cridar a un nivell que algun dia trencarà timpans. L’Estel es tira a terra i pica de peus .

20 – L’Ona prefereix la Blancaneus i la Rapunzel. L’Estel és més de la Ventafocs i la Tiana .

21 - Quan pinta, l’Ona és més acurada i neta. L’Estel va més al seu aire ...

22 – L’Ona té dues càries. L’Estel cap.

23 – L’Estel és més propensa a agafar refredats, grips, etc... els pulmons són el seu “punt dèbil”. L’Ona ni tan sols tus.

24 - Tossudes ? No ... en això sí que són " clavadetes " . Igual que les piloteres perquè es posin les sabatilles a casa (que no hi ha manera ... ) .

El millor de tot, és que idèntiques en algunes coses i en altres no, semblants en algunes coses o no, són dues meravelloses persones amb unes identitats molt marcades que omplen la nostra vida . I que la nostra vida serà poder continuar aquesta llista fins a l'infinit ...

Activitats i espais específics per a famílies?

* M’agrada trobar llocs que pensen en les meves necessitats? SÍ.

* M’agrada que m’atenguin respectant aquestes peculiaritats? SÍ

* Em pot fer decidir de tornar a un lloc o deixar d’anar-hi? SÍ.

* Ho valoro com un valor afegit encara que per exemple, em costi una mica més car? SÍ.

Quatre preguntes que contesto amb un SÍ rotund i que de fet, podrien aplicar-se a qualsevol persona i/o consumidor. Només que avui ho analitzo des del punt de vista de les famílies, de ‘jo’ com a unitat familiar, amb algunes necessitats, interessos i variables que han canviat des que vaig tenir les bessones.

Fa unes setmanes, en un programa radiofònic, crec que a la Ser, preguntaven sobre el debat de si les companyies aèries havien de ser espais on es “vetessin” les famílies amb nens, perquè molestaven als altres passatgers. Recordo que vaig respondre, gairebé incrèdula, si les companyies aèries no se n’havien adonat que fent-ho al revés, potser encara guanyarien més passatgers. En tot cas hi ha espai per tothom i em sembla un debat exagerat. Però... jo preferiria volar amb una companyia que tingués un espai ampli per anar amb els nens i algun detallet com un joc per pintar, colors, o facilitats per escalfar una papilla, etcètera... que una on se’m mira malament per viatjar amb les nenes.

Pot semblar una tonteria, però per a mi, ara, no ho és. Agraeixo un supermercat que té unes places per aparcar dedicades a embarassades o famílies amb cotxets (ara ja no ens fa falta, però quan les dues nenes eren petites, aquesta operació era més que complicada). M’agrada veure lavabos ben equipats per canviar els bebès. M’agrada quan algú em recomana un hotel / hostal o pensió perquè tenen habitacions pensades per llitets de viatge, o inclouen microones o tenen baranes perquè els nens no caiguin del llit. Són coses molt petites, molt senzilles, però que amb la logística de viatjar amb bessones, s’agraeixen moltíssim. Parlo de restaurants que tenen trones, un petit espai de joc i no posen cares rares quan dones una papilla.

I parlo per exemple d’una iniciativa que es reprèn aquest divendres a Sabadell, la meva ciutat, i que es fa en moltes d’altres. Es diu ‘Cinema amb nadons’, impulsat per l’entitat Interferències, i que senzillament és una projecció de cinema adaptada a pares amb nadons. Llums suaus, so gens estrident, llocs per canviar els nens... i un espai on els pares poden gaudir de la pel·lícula que s’estrena aquella setmana. Compartint un espai on a més, es trobaran amb d’altres pares. Espero que els funcioni. Tan de bo hi hagués estat fa 5 anys!

No crec que les famílies, en aquest sentit, demanem res de l’altre món. En el fons, no és res més que màrqueting familiar... i els consumidors, en som un bon grapat.

Segona 'Operació Dimonix'

Foto de la pàgina web del Centre Sant Vicenç

Feia anys que no veia Els Pastorets. Doncs aquest any els he vist no una vegada... sinó dues! Fa uns dies us explicava que havíem anat a veure Els Pastorets de Joventut de la Faràndula. Doncs diumenge passat vam poder anar a veure el muntatge del Centre SantVicenç, a la Creu Alta de Sabadell, que aquest any estrenava equip de direcció. La gran novetat va ser però que hi vam anar tota la família, fins i tot l’Estel (aquí us explicava el perquè l’Estel no va venir l’altre dia).

Muntatge acurat, amb un text que òbviament, tenia molt recent. Aquesta és una de les coses que em sorprèn de l’espectacle, i és que tothom coneix la història fil per randa, i a més, amb el text de Folch i Torres que és un clàssic. I és clar, nosaltres teníem la segona 'Operació Dimonix' en marxa. La cosa anava bé fins que l’Estel es va començar a tapar les orelles i va començar a dir (en veu molt alta) que els dimonis (els actors) cridaven molt. I enmig del silenci de platea, ella sí que cridava molt. L’Ona es va contagiar i també va començar a tapar-se les orelles. Per un moment ja em veia deixant les butaques, però de cop, es van agafar molt fort elles dues i s’ho van acabar passant molt bé. Però això sí. Un cop acabat l’espectacle es van voler fer fotografies amb pràcticament tothom. Ho heu endevinat. “Amb Satanàs no, mama. No cal”.

Si no els heu vist i encara us voleu animar, tenir les representacions del 19 i el 26 de gener, a les 17.30h. Animeu-vos que val molt la pena!

Caca, cul, pulpotomia

Sí. El post d'avui va de paraulotes i parauletes . Les dues primeres, caca i cul ja fa temps que les hem deixat enrere, si bé les petites tenen especial predilecció per " agafar " al vol totes les paraulotes que senten i aplicar-les al seu vocabulari. Aquestes poden arribar a ser light . Lamentablement, la setmana passada tots vam aprendre una nova parauleta, que per a mi és una paraulota que m'agradaria eliminar del nostre vocabulari . Es tracta de pulpotomia. La paraula fins i tot fa riure (us juro que d'entrada em va donar ganes de deixar anar una riallada ) i es podria arribar a pensar que és una broma . Però és LLETJA, MOLT LLETJA.

A principi del mes de novembre vam anar al dentista , i com us vaig explicar a BON DIA , SENYORA CÀRIES , l'Ona tenia dues càries . Què havíem de fer ? Doncs anar a un dentista i que s'encarregués d'elles . Ho deixem per després de festes. Ja hi hem anat. ¿ Resultat ? Una de les càries de l'Ona és molt profunda i podria arribar a tocar el nervi . Hem d' actuar ja i si no és una obturació normal , hauran de fer una pulpotomia . Les pulpotomies són tractaments exclusius de les dents de llet. Consisteix en eliminar part del nervi de la dent i es reconstrueix la peça . Això vol dir que la seva resolució no és tan senzilla com una càries " normal" , sinó una mica més complicada . Si bé en la primera visita al dentista l'Ona i l'Estel van col·laborar al màxim, en la revisió de la setmana passada tot va anar absolutament a l'inrevés. Histèria compartida i molts problemes perquè les visitessin. I jo ja vaig començar a suar . I se'm va ocórrer preguntar ... " Què passa si quan tornem no podem posar-li bé l'anestèsia ? " . La resposta encara em va fer suar més : "Llavors haurem de mirar de sedar-la perquè si no paren de moure's no hi ha manera de fer l'operació . I no podem fer-ho aquí , és una mica més complicat ( i car , es va deixar d'afegir ) " . No vull avançar nous esdeveniments , ja li he donat deu mil voltes , preguntat pressupostos amb el conseqüent estirar-me dels cabells i ja he patit per avançat per la petitona.Anirem pas a pas i veurem com va l'intent de dimarts que ve. Per què encara no sabem què passarà , no ? ******* , Aggggghhhhhrrrrr , pulpotomia , ********

Un truc per saber si hi ha bessons en una casa...

Per sort no passa amb totes les joguines, perquè les petites tenen els seus propis interessos i gustos diferents... però n'hi ha algunes que hem de tenir per duplicat si no volem potenciar les seves habilitats a l'hora de discutir i barallar-se. Així és com les tenim al sofà... ben arrenglerats! 

Quan la màgia és màgia...